Benvinguts

Blog de CGT de les escoles d'adscripció municipal

divendres, 12 d’octubre del 2018

Nous Permisos i Llicències CEB

Hem estat revisant el nou conveni de l'Ajuntament i hem actualitzat els permisos i llicències marcant en groc el que és diferent respecte l'antic conveni i l'hem actualitzat segons el nou annex.
També adjuntem comunicat respecte la negociació de l'annex 
DOC PDF
PERMISOS, LLICÈNCIES, REDUCCIONS DE JORNADA I BAIXES SEGONS CONVENI 2017-20 (CEB)
PERMISOS
a. Per raó de matrimoni o inici de convivència
15 dies naturals consecutius que el conjugues o convivents podran gaudir dins el termini d’un any a comptar des de l’inici de la convivència. Es podrà gaudir del permís 7 dies abans del fet
b. Per raó de matrimoni d’un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat
Un dia si el matrimoni es celebra dins el territori de Catalunya i 2 dies naturals i consecutius si es celebra fora.
c. Per raó de naixement, acolliment o adopció.
El progenitor o progenitora que no gaudeix del permís per maternitat té dret a un permís de 5 dies laborables consecutius dintre dels 10 dies següents a la data de naixement o de l’arribada del o la menor adoptada o acollida a la llar familiar. En el cas de part, adopció o acolliment múltiple, la durada del permís s’amplia a 10 dies laborables si es tracta de 2 fills i 15 dies laborables si són 3 o més menors.
d. Permís per defunció de familiar fins a segon grau de consanguinitat o afinitat
1er grau de consanguinitat: 3 dies laborables quan el succés es produeixi en la mateixa localitat i 5 dies hàbils quan sigui en una localitat diferent. Aquet permís és extensiu respecte les persones que tinguin la tutoria reconeguda legalment.
2on grau de consanguinitat o afinitat: 2 dies hàbils a la mateixa localitat i 4 dies hàbils quan sigui en una localitat diferent.
d. Permís per malaltia greu o accident que impliqui atenció mèdica urgent i immediata familiar.
1er grau de consanguinitat o afinitat: 3 dies hàbils quan el succés es produeixi a la mateixa localitat, i 5 dies hàbils quan sigui en diferent localitat.
2on grau de consanguinitat o afinitat: 2 dies hàbils quan el succés es produeixi a la mateixa localitat, i 4 dies hàbils quan sigui en diferent localitat.
En els casos de malaltia greu de familiar amb hospitalització, es podrà fraccionar en dies aquest permís sempre que no suposi un increment dels dies laborables a gaudir en aquest concepte.
e. Per trasllat de domicili
En la mateixa localitat: 1 dia. En el ca de canvi de localitat el permís és de 2 dies dins l’àmbit metropolità; 3 dies fora d’aquest àmbit i dins l’àmbit de Catalunya.
El dies on naturals i consecutius.
f. Per deures inexcusables de caràcter públic o personal
El temps indispensable.
g. Per exàmens finals i parcials alliberadors.
En centres acadèmics oficials i per proves de promoció interna a l’Ajuntament de Barcelona, 1 dia.
Per a proves de promoció a la resta de les Administracions públiques, el temps indispensable per la seva realització.
h. Permís prenatal
Per a la realització d’exàmens prenatals i tècniques de preparació al part de les embarassades.
Es gaudirà del temps que estrictament es requereix a aquest efecte, previ avís i justificació de la seva realització en jornada laboral. S’ha de sol·licitar prèviament, a la direcció del centre
i. Per a la realització de tràmits d’adopció o acolliment.
El temps indispensable per absentar-se del lloc de treball per a dur a terme els tràmits administratius requerits per l’administració competent fets a Catalunya, amb la justificació prèvia que s’han de fer dins la jornada de treball.
Aquest permís és extensiu en les mateixes condicions a les absències per l’assistència a tècniques de fecundació assistida.
En els casos d’adopció internacional quan sigui necessari el desplaçament previ dels progenitors al país d'origen de la criatura adoptada, es te dret també a un permís de fins a dos mesos per adopció o acolliment internacional En aquest cas, es percebran exclusivament les retribucions bàsiques.
j. Per naixement de fills prematurs o que, per qualsevol motiu hagin de romandre hospitalitzats després del part.
El personal té dret a absentar-se del lloc de treball fins a un màxim de dues hores diàries, amb la percepció de les retribucions íntegres. Així mateix tindrà dret a reduir la seva jornada de treball en dues hores mes, amb la disminució proporcional de les seves retribucions. En aquests supòsits, el permís de maternitat es pot computar a instàncies de la mare o, si aquesta manca, de l’altre progenitor, a partir de la data de l’alta hospitalària. S’exclouen d’aquest còmput les primeres sis setmanes posteriors al part, de descans obligatori per a la mare.
k. Permís pels progenitors amb fills discapacitats o que es trobin en procés de valoració d’una possible
discapacitat
El temps indispensable.
Els dos progenitors tenen dret conjuntament a permisos d’absència del lloc de treball per a poder assistir a reunions o visites en els centres educatius especials o sanitaris on rebin suport.
l. Permís per lactància
Permís d’1 hora diària d’absència del lloc de treball, la qual es pot dividir en dues fraccions de 30 minuts.
En els casos de part, adopció o acolliment múltiple la durada del permís és de 2 hores diàries, les quals es poden dividir en dues fraccions d’1 hora.
El període del permís s’inicia un cop finit el permís per maternitat i té una durada màxima fins que el fill o filla compleixi els 12 mesos.
m. Per assumptes personals sense justificació.
6 dies amb caràcter recuperable, atenent les necessitats del servei i d’acord amb la Direcció del centre.
n. Permís per cura d’un familiar de primer grau.
Es tindrà dret a sol·licitar una reducció de fins el 50% de jornada laboral, amb caràcter retribuït, per raons de malaltia molt greu i per al termini màxim d’1 mes, una vegada l’any i pel mateix fet causant. És possible compactar el permís
o. Permís per gestació
Per a les dones en estat de gestació es reconeix un permís retribuït a partir del dia primer de la setmana 37 de l’embaràs i fins a la data del part. En el supòsit de gestació múltiple, aquest permís es podrà iniciar el primer dia de la setmana 35 de l’embaràs i fins a la data del part.

PERMISOS PER CONCILIACIÓ VIDA FAMILIAR I LABORAL I PER VIOLÈNCIA DE GÈNERE
a. Permís per maternitat.
16 setmanes ininterrompudes. S’ampliarà en 2 setmanes més en el supòsit de discapacitat del fill, i, per cada fill a partir del segon, en el supòsit de part múltiple.
b. Permís per adopció o acolliment, tant preadoptiu com permanent o simple.
16 setmanes ininterrompudes. S’ampliarà en 2 setmanes més en el supòsit de discapacitat del menor, i, per cada fill a partir del segon, en el supòsit d’adopció o acolliment múltiple.
c. Permís per paternitat pel naixement, adopció o acolliment preadoptiu,  permanent o simple d’un fill/a.
6 setmanes i en pot gaudir el pare o altre progenitor a partir de la finalització del permís regulat en l’article 15.2.c) i fins que finalitzi el permís per maternitat o immediatament després que finalitzi el permís
d. Permís per situacions de violència de gènere.
Les dones víctimes de situacions de violència de gènere que, per aquet motiu, tinguin faltes d’assistència totals o parcials tenen dret que aquestes faltes d’assistència es considerin justificades d’acord amb el que determinin els serveis socials, policials o de salut corresponents.
Així mateix, tenen dret a les hores de flexibilitat horària que, ‘acord amb cada situació concreta, siguin necessàries per llur protecció o assistència social.
e. Permís per cura de fill menor afectat per càncer o una altra malaltia greu:
es tindrà dret, sempre que els dos progenitors, adoptants, o acollidors de caràcter permanent o preadoptiu treballin, a una reducció de la jornada de treball d'almenys la meitat de la durada d'aquella (50%), percebent les retribucions íntegres per a la cura, durant l'hospitalització i tractament continuat, del fill menor d'edat afectat per càncer (tumors malignes, melanomes o carcinomes) o per qualsevol altra malaltia greu que impliqui un ingrés hospitalari de llarga durada i requereixi la necessitat de la seva cura directa, contínua i com a màxim, fins que el menor compleixi els 18 anys.








PERMISOS DE REDUCCIÓ DE JORNADA(article 15.3)

Reducció de ½ jornada per interès particular amb les reduccions proporcionals de les seves retribucions. 

a ) Reducció de jornada d'un terç o de la meitat amb dret al 80% o 60% de les retribucions, o a
32,5 hores, per fills menors de 12 anys, autoritzades fins el 31 de desembre de 2012 (aplicació
transitòria). (Com deia l’antic conveni abans de les retallades, però només per sol·licituds fins 2012)

b) Reducció de jornada d'un terç o de la meitat amb dret al 80% o al 60% de les retribucions respectivament:
      Per a tenir cura d'un fill o filla menor de 6 anys
-     Per a tenir cura d'una persona amb discapacitat psíquica, física o sensorial que no faci cap activitat retribuïda, sempre que se'n tingui la guarda legal.
-     Per tenir a càrrec un familiar, fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, amb una incapacitat o discapacitat reconeguda igual o superior al 65% o amb un grau de dependència que li impedeix ésser autònom, o que requereix dedicació o atenció especial.
-     Les dones víctimes de la violència de gènere, per a fer efectiva llur protecció o llur dret a l'assistència social íntegra.


c) Reducció de jornada d'un terç o de la meitat amb disminució proporcional de les retribucions respectivament:
-     per a tenir cura d'un fill o filla de més de sis anys i menor de 12 anys (es complementarà el sou un 6%. Article 31)
-     per encarregar-se de la cura directa d’un familiar fins a segon grau de consanguinitat afinitat amb dependència funcional que per raons d’edat, accident o malaltia i no desenvolupi activitat retribuïda


d) Per cessació progressiva d’activitats de l’empleat públic al qual manquin menys de cinc anys per complir l'edat de jubilació forçosa (65 anys) i als qui ho necessiten en processos de recuperació per raó de malaltia. Aquest permís està condicionat a les necessitats del servei. La reducció és d’un terç o de la meitat de la jornada, amb una percepció del 80% o del 60% de la retribució integra, respectivament.


  



LLICÈNCIES
a. Llicència per assumptes propis.
Sense cap retribució. La durada acumulada no podrà excedir els 6 mesos cada 2 anys. Subordinada a les necessitats del servei.
Només pels funcionaris de carrera o en pràctiques i el personal laboral (interins no).
b. Llicència per atendre familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat
Durant 3 mesos, prorrogables excepcionalment, fins a 3 mesos més.
c. Llicències per efectuar estudis
Es podran concedir llicències per efectuar estudis, amb el règim legalment previst.
d. Llicència per exercir funció sindicals, de formació sindical o de representació personal.
S‘atendran al que s’estableix legalment i als pactes específics.  Segons l’article 51, g) Les sol·licituds corresponents a personal docent i similar s’han de realitzar amb antelació suficient a l’inici del curs escolar.

HORES RECUPERABLES
Per assumptes Propis
30 hores trimestrals per a afers propis amb caràcter de recuperables. La utilització d’aquestes hores es farà de comú acord amb el comandament immediat, tenint en compte les necessitats del servei i en fraccions mínimes de 30 minuts diaris i màximes de cinc.
Per conciliació familiar
Es reconeix un règim especial d’utilització d’aquestes hores per motius de conciliació familiar, de 80 hores trimestrals, per als pares/mares de menors de 14 anys, per al personal amb fills/es amb discapacitat psíquica, física o sensorial i per a les empleades i empleats amb cònjuge, pare o mare amb dependència funcional acreditades documentalment i que igualment requereixi assistència especial (no cal que convisquin amb el treballador)


ABSÈNCIES PER MOTIU DE SALUT
Un indisposat l’any natural
Les baixes es cobren al 100%
EXCEDÈNCIES

GRAUS DE CONSANGUINITAT
1ER GRAU
2ON GRAU
3ER GRAU
Pare/Mare
Fill/Filla
Avi/Àvia
Germà/Germana
Net/Neta
Besavi/Besàvia
Oncle/Tia
Nebot/Neboda
Besnét/Besnéta



III Debat extraordinari sobre l’educació pública catalana. Segregació(ns)


>Inscriu-te aquí!

DISSABTE 27 D’OCTUBRE 2018 de 10 a 18.30h a l’Institut Bisbe Berenguer (c/ de l’Aprestadora 49, L’Hospitalet de Llobretat, Metro: Santa Eulàlia (L1), FGC: Ildefons Cerdà).
Amb el III Debat extraordinari sobre l’educació pública catalana. Segregació(ns) en primer lloc volem mostrar la realitat polièdrica, complexa i plural de les segregacions, i disseccionar-la en el context escolar. En segon lloc, volem assenyalar aquelles eines polítiques i institucionals que contribueixen a consolidar-les de manera estructural i que sovint són omeses del debat sobre la segregació. I, finalment, propiciem un debat obert i transparent que no defuig ni els temes clau ni les contradiccions, i que dona veu per igual a educadors, alumnes, famílies i ciutadania.
> Descarrega’t el programa i la presentació del III Debat en PDF aquí!
9.30 h ACOLLIDA
10-10.30h XERRADA INAUGURAL
Políticas neoliberales y segregación en educación, a càrrec d’Enrique Javier Diez Guitiérrez, professor titular de la Facultad de Educación de la Universidad de León, especialista i investigador en educació intercultural, gènere i política educativa. 
El programa neoliberal en educació, orquestrat a nivell macro des de les institucions internacionals com l’OCDE i materialitzat a nivell micro a través de reformes legislatives i polítiques educatives nacionals, té una relació directa amb la segregació. Diez Gutiérrez mostrarà una instantània global d’aquest marc general.
10.30-12h TAULA 1 /// Experiències vitals i personals de segregació
Roda d’intervencions de 10 minuts i debat posterior. Modera Cecilia Bayo
Per què parlem de segregació en singular si els eixos de discriminació i guetificació són diversos i s’interseccionen? Aquesta taula tractarà de mostrar la pluralitat i la complexitat de les segregacions a partir del testimoni directe d’alumnes, professorat i famílies.
· Origen i cultura · Racisme, islamofòbia i altres discriminacions d’origen dins l’escola Fatiha El Mouali, tècnica d’acollida i membre d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme i de la Taula d’Igualtat de Granollers
· Gènere · El pati de l’escola i la discriminació de gènere Esther Murillo, mare i membre de l’AFA i de la Comissió de Gènere de l’escola Montseny
· Diversitat funcional · Educar i escolaritzar fills amb diversitat funcional Marta Cruz, mare i membre de GAMIN i l’Assemblea Groga de Gràcia
· Llengua · La immersió lingüística: els valors de classe i l’ús del català com a eina de cohesió social i igualtat d’oportunitats. Inicis i situació actual Carme Martínez Ruzafa, docent de l’escola Artur Martorell de Badalona
· Classe social · Realitats quotidianes de les desigualtats de classe social en el marc escolar Joan Maria Girona, mestre i psicopedagog, membre del consell de formació de Rosa Sensat
12.30-14h TAULA 2 /// Eines estructurals de segregació
Roda d’intervencions de 10 minuts i debat posterior. Modera Margarita Vila
Les segregacions tenen causes múltiples i complexes: culturals, institucionals, econòmiques, socials… Aquesta taula tractarà d’assenyalar aquelles causes i eines estructurals de segregació que venen determinades directament per la política educativa i les institucions. Unes eines, com els concerts educatius, la lliure elecció de centre o les retallades, que sovint desapareixen del debat oficial a l’hora d’entomar la lluita contra la segregació.
· Concerts · Els concerts a les escoles privades Esther del Alcázar
· Lliure elecció de centre · Granollers. La lliure elecció de centre i altres instruments segregadors aplicats a la realitat d’un municipi Josep Sánchez Mejías, mestre jubilat i membre del Casal del Mestre de Granollers
· Finançament · Les retallades i els copagaments Belén Tascón, membre de FAPAC i de l’Assemblea Groga de Gràcia
· Línia pedagògica i autonomia de centre · Per què l’autonomia de centre i el projecte educatiu independent poden ser font de segregació? Rosa Cañadell, professora jubilada i membre del Seminari Ítaca d’Educació Crítica
· Llengua · Una panoràmica sociolingüística actual de l’ús del català com a llengua vehicular Paulalba Rodriguez Fajardo, membre del Col·lectiu Pere Quart
15.30-17h TAULA 3 /// Pacte contra la segregació?
Roda d’intervencions de 15 minuts i debat posterior. Modera Carles Ferrer
El Pacte contra la segregació és el projecte oficial més important dels darrers anys de lluita contra la segregació. Conduit pel Síndic de Greuges, sembla haver posat finalment en l’agenda política i mediàtica una qüestió que fa anys que es reclama des dels moviments socials. Tanmateix el projecte té els seus clarobscurs. Ni la supressió dels concerts educatius ni l’eliminació de la lliure elecció de centre es troben entre les seves propostes de lluita contra la segregació. Per què? Quines propostes fa el pacte? Són necessàries? Són suficients?
· Aspectes positius del pacte Teresa Esperabé, mestra de l’Escola Elisenda de Montcada a Nou Barris
· Una visió crítica del pacte Lidón Gasull, jurista experta en educació
17h-18.30h DEBAT /// Recull de propostes i debat final
Durant la jornada anirem recollint aquelles propostes de lluita contra les segregacions que es vagin esmentant. La recapitulació d’aquestes propostes servirà com a fil conductor del debat final amb la intenció de treure’n conclusions propositives fruit de la reflexió col·lectiva.

Instancia per publicació llista provisional del FAS

Hem entrat per registre una instància de queixa per la publicació de la llista provisional del FAS atès que la comunicació d'aquesta es fa a través de l'e-mail dels centres, quedant les dades d'aquesta exposades i doncs, vulnerant el dret a la privadesa de dades.

LLEGIR RESPOSTA DE L'ADMINITRACIÓ