PDF Esquerda Vaga8M
Aquest 8 de març, en coordinació amb el Moviment Feminista, la CGT convoca VAGA GENERAL de 24 hores, laboral, de consum i de cures i ens sumem a la vaga estudiantil. Fem una crida a tota la societat perquè la segueixi i participi en les mobilitzacions que es duguin a terme.
Volem fer vaga perquè es noti que no hi som, perquè se’n parli, perquè els agents socials deixin de girar-se d’esquenes després de fer-se la foto en parlar dels drets de les dones, de conciliació de la vida familiar/laboral o de violència masclista. Les dones treballadores estem tipes de ser les “pringades” del sistema.
Denunciem la bretxa laboral entre dones i homes quant a índex d’ocupació, jornada laboral, qualificació de la feina i diferència de salaris i de pensions. Denunciem que les feines feminitzades (amb presència majoritària de dones) siguin les més mal valorades i/o les més mal pagades.
Volem visibilitzar la importància i la dignitat del treball domèstic i de cura, imprescindible per al desenvolupament de la vida personal i social i tradicionalment exercit per les dones. Denunciem la hipocresia del sistema capitalista i patriarcal, que s’aprofita d’aquesta situació i la fomenta abusant de les dones treballadores: quan fem aquest treball dins de l’àmbit familiar, el fem de manera gratuïta i sense cap reconeixement social; si el fem dins del mercat laboral és en condicions d’enorme precarietat que pot arribar a l’explotació (per ex., les cambreres d’hotel); si l’hem de fer compatible amb una altra feina remunerada (la doble jornada laboral), a sobre de l’abús en l’àmbit domèstic i el sobreesforç que representa per a les dones, trobem entrebancs en l’empresa privada i també en el sector públic.
Denunciem la violència masclista, que ens assetja, ens maltracta i ens assassina, la sagnant punta de l’iceberg de la violència estructural contra les dones. Denunciem la hipocresia i la ineficàcia de les institucions i les actuacions de la justícia.
EL 8 DE MARÇ A L’ESCOLA PÚBLICA
La nostra és un bon exemple de feina feminitzada (docents, personal de suport i PAS) (proporció homes/dones).
Reclamem al Dept. d’Ensenyament que no menystingui ni penalitzi la maternitat ni la cura:
. Que es reverteixin les retallades en educació, en concret aquelles que afecten majoritàriament les dones, com per exemple la reducció de jornada per cura d’un fill de fins a 6 anys cobrant el 100% del sou (amb les retallades ara és el 80%) i per cura d’un fill de fins a 12 anys, cobrant un 80% (ara és un 60%).
. Que les reduccions de jornada per cura de fill o de familiar depenent (dret bàsicament demanat per les dones) no suposin un perjudici per a les dones en calcular les pensions de jubilació.
. Que es reverteixi la situació actual: Si en començar el curs la docent interina està de baixa maternal (i dones i homes si estan en situació de baixa temporal), el Departament reserva les places, però deixa de cotitzar per elles a la Seguretat Social fins que es reincorpori a la feina (amb el conseqüent perjudici en calcular la jubilació)
. Que els centres respectin de forma sistemàtica l’hora de reducció de lactància (al començament o al final de la jornada) quan es fan els horaris.
. Que es cobreixin les reduccions de jornada per cura de les TEIs. La política de les retallades condemna les treballadores afectades, la resta de la plantilla i l’atenció a l’alumnat a la precarietat i el sobreesforç, sobretot en els CMCs.
. Que es garanteixin els drets de les dones embarassades. Des de l’aparició del Decret de plantilles els casos de docents embarassades no contractades per equips directius que poden escollir el personal a dit s’han incrementat. Exigim la retirada d’un Decret de plantilles que dona peu a l’arbitrarietat en la contractació i que perjudica doblement les dones interines.
L’escola no resta al marge de la realitat social, és un microcosmos que es ressent de les xacres socials i institucionals. Una de les tasques d’escoles i instituts és intentar trencar el cercle viciós; destaquem la funció preventiva de l’escola en la construcció d’una societat més lliure, respectuosa i justa.
El nostre alumnat necessita espais per a la reflexió i per adquirir un criteri personal sobre aquestes qüestions que afecten la seva vida personal i social. És hora de fer complir el “Pla per a la igualtat de gènere en el sistema educatiu”del Departament d’Ensenyament. Si no hi ha voluntat i els “plans” no es doten amb recursos, només són paper mullat.
Cal treballar a les escoles en la línia de la coeducació per lluitar directament contra el sistema de valors de la societat patriarcal. I per dur-ho a terme fa falta:
Dotació horària per dedicació a aquesta tasca (coordinació, tutories...)
Formació específica per als docents en coeducació dins de l’horari lectiu
Repensar els models i estereotips de gènere. Atenció al col·lectiu LGTBIQ+. Promoure l’educació afectivosexual com a matèria curricular.
Control dels llibres de text i material educatiu per evitar models indesitjables.
Llenguatge Inclusiu. Cal que anem utilitzant i ensenyant a utilitzar en tot moment un llenguatge inclusiu, on es respecti i es contempli el femení i on sempre que es pugui es faci servir el genèric.
Repensar els espais de l’escola en clau d’equitat: els patis actuals situen en el centre de l’activitat i l’atenció pública els nens; les nenes ocupen una posició de satèl·lit, subsidiària.
Capitalisme i patriarcat condemnen a la precarietat moltes de les famílies i l’entorn del nostre alumnat, i aquestes mancances les trobem a l’escola: famílies que “no s’impliquen”, conflictes familiars que esquitxen la dinàmica escolar, alumnat desmotivat i “fracàs escolar”, segregació… Això no es pot combatre amb la bona voluntat i el sobreesforç de les i els docents manegant-se amb alumnat, famílies i, a sobre, responent als reptes que determina el Departament d’Ensenyament: “situar l’alumne en el centre de l’aprenentatge”, atenció a l’educació emocional, innovació pedagògica, atenció a la diversitat... (i tot això adobat amb avaluacions externes, competitivitat entre centres, manca de democràcia interna i burocratització).
Cal anar a l’arrel del problema, el gran repte és aconseguir el compromís social i polític per caminar cap a un sistema més just, igualitari i lliure, començant pel Departament d’Ensenyament:
Denunciem els concerts amb escoles de l’OPUS, que paguen amb diners públics plantilles de docents que exclouen les dones. (Sentència de la Inspecció de Treball contra el procés de selecció de personal de l’escola Viaró)
I més en general.
Cal dedicar recursos perquè el sistema judicial actuï de forma eficaç contra la violència masclista, que inclogui formació específica sobre aquesta qüestió, així com sobre les necessitats del col·lectiu LGTBIQ+, per a jutges i jutgesses, així com per a tot el personal relacionat amb l’administració de justícia i sanitat.
Cal fer efectiva i d’aplicació immediata la Llei de Dependència.
Cal garantir uns serveis públics de qualitat i revertir el procés de privatització.
Cal derogar les Reformes laborals
PERQUÈ SENSE NOSALTRES I SENSE JUSTÍCIA EL MÓN NO FUNCIONA!
UNEIX-TE A LA VAGA! VISCA EL 8 DE MARÇ!
Confederació General del Treball (CGT)
http://cgt.org.es/8-de-marzo-de-2018-sin-nosotras-el-mundo-no-funciona-huelga-general
ARGUMENTARI
Quin model educatiu volem